Dë sbiess a un soris
i stà sèmper na smòrfia
se ‘l camin a l’é a monté.
Ma a-i n’anfà gnente a gnun
ëd come it tire anans ti,
fin-a a quand it riesse
nen a fete rispeté për da bon.
Però a l’é un pò come na fomna
che ‘s pista ël cotin
a ògni pass che a fà,
përchè tracagnòta a rispet
dl’autëssa del sò garèt,
cost serché ël tò spassi.
A le smòrfie dj àutri,
venta risponde con ‘l soris
e sconde le tristësse nòste
për trasmëtte mach alegrìa.
E dal consolà fesse peui contagé.